L’excés d’àcid úric en sang o hiperuricèmia és freqüent en la població i es relaciona amb un risc més elevat de patir gota, malalties renals i cardiovasculars.
L’àcid úric és un compost químic creat quan el cos descompon unes substàncies anomenades purines, les quals es troben en alguns aliments i begudes.
La major part de l’àcid úric es dissol en la sang, arriba als ronyons, des d’on surt a través de l’orina. Si el cos produeix massa àcid úric o no l’elimina suficientment, es produeix la hiperuricèmia.
Almenys dues terceres parts dels pacients amb hiperuricèmia són asimptomàtics. Quan els nivells sanguinis d’àcid úric són molt alts, aquest pot cristal·litzar i dipositar-se en les articulacions, provocant inflamació. A més, els cristalls també es poden dipositar en teixits tous en estadis més avançats.
En els últims anys, la hiperuricèmia ha adquirit importància a causa del seu efecte en el sistema cardiovascular. Alguns
estudis han relacionat les elevades concentracions d’àcid úric en sang amb la hipertensió arterial, la malaltia coronària, la malaltia vascular cerebral, la demència vascular, la preeclàmpsia, la malaltia renal, l’obesitat, la resistència a la insulina i l’augment de colesterol i de triglicèrids.
La malaltia renal crònica afavoreix la presència de hiperuricèmia i gota. A més, la presència d’hiperuricèmia pot produir càlculs renals per el dipòsit de cristalls d’àcid úric en els ronyons.
També s’ha de tenir en compte que alguns medicaments com els diürètics o l’àcid acetilsalicílic poden augmentar la concentració d’àcid úric en sang. Si tens algun dubte consulta’ns!